A Menorca, els panets de Viena són una d'aquelles coses que si no hi estàn presents, s'enyoren una cosa mai vista però que quan hi són, no agafen gaire protagonisme. Menjar panets és com un cicle: no en menges sovint, no ho sols fer exactament per inclinació pròpia, el mateix curs de la vida et porta a repetir aquest acte banal i agradable: els panets vénen a tu. Els menjem...de tant en tant. Com a substitut al sortir de l'escola dels clàssics cocs –entrepans–; a les festes d'anys, trobades familiars, reunions d'amics, berenetes-sopars de l'estiu; a la cantina de l'institut (mamma mia, aquells eren brutals), quan t'ha de caure una dent i no pots mossegar bé. Ens els fan les àvies, algunes mares, una LLÀSTIMA que els pares encara no s'hagin decidit. Als forns sempre n'hi queda menys de la meitat, i quan et plantejes si en vols un sempre et fas la mateixa pregunta: qui els compra? Qui venera els panets –que no siguin de la cantina de l'institut– com venera els croissants? I segurament, la resposta és ningú. Pateixes pels quatre panets que queden, per si els clients se n'obliden d'endur-se'ls, però normalment no n'agafes cap. Com he dit, són ells que vénen a tu. Potser algun dia creues la porta i quan ets al carrer te n'adones que has comprat un panet, i te'l menges amb el cpa posat en el misteri de les forçes sobrenaturals que completen el cicle de menjar panets: es veu que feia massa que no en tastaves cap.
Tot i així, hem de reconèixer que ens encanten. Són alhora omnipresents i invisibles, tant senzills que no els hi dediquem gaire atenció. Bé, com totes ses coses bones que té la vida. No sols pensar-hi, no. Però un dia qualsevol, el mateix dia que et trobaries dient-li al panader/a: "un panet de xocolata" o "un panet de sobrassada"; el mateix dia quelsevol que arribaries a casa i et trobaries a sobre del màrmol de la cuina una plat ple esperant-te... El dia en que t'han de venir els panets, podriem dir. Un d'aquests dies, tu ja tens vint anys i ets a Barcelona. El teu subconscient havia notat que feia temps que no en veies cap. Aquesta inquietud a la qual no li dedicaves gaire atenció fa que el dia que "et toca", com ens toca a tots els menorquins, et vengui la imatge d'un panet mig mossegat amb una pastilla de xoclata fusa per dins. O panet de fa uns dies que la xocolata ja està dur i quan li dones un mos fa "clec". Ostres, i no en pots menjar. Potser n'hi ha als forns d'aquí. Però és clar, no t'hi has fixat. I aquest malestar causat per l'abscència de panets, per el dubte essencial de si trencaràs el cercle, es sol·luciona quan et truca una amiga i et comunica que li han passat sa recepta. "Idò vine a ca nostra!". I ja ens tens allà tot es capvespre, fent bolletes de pasta per als panets. El que us deia: vénen a tu. I què bé quan ho fan.
Atenció que aquesta recepta és més llarga que ses que solem penjar per aquí! Millor fer-la en companyia. Temps: Uns 30 - 40 min preparación + 1 hora d'espera + 20- 25 min de forn. Dues hores no te les lleve ningú.
Ingredients (per a panets amb xocolata):
1/2 kg de farina integral
1 got de llet
50 gr. Llevat fresc. Al súper n'hi ha
1/2 got d'oli d'oliva
un pessic de sal
Hi ha gent que li posa 1 ou. En tot cas, va bé per pintar-los*
Xocolata en tableta a gust
Preparació:
1. Posar (l'ou batut), la llet teba i el llevat fresc a un bol. Anam remenant fins que el llevat es dissolgui.
2. Afegir-hi l'oli, mesclar. Afegir-hi la farina i pastar-ho.
3. Deixam reposar la massa 1 hora a temperatura ambient perquè s'infli**.
4a. Feim boletes amb la pasta (panets buits)
4b. Feim boletes, les aixafem, col·loquem una dues pastilles i tanquem (mirar la foto)
5. Enfornar durant 20 - 25 minutets.
Bon profit!
Imatges pròpies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada