Cereals granola senzills

Bon dia!!

Avui matí m'he aixecat amb ganes d'esmorzar alguna cosa diferent i he buscat a Internet receptes de sticks de cereals. Però quan ja estaven fets, els he provat i he vist que s'assemblaven molt a uns cereals que m'encanten, de manera que he romput les barretes i me les he menjat amb llet. Així que ho publico com una recepta de cereals. Són rapidíssims de fer (10 minuts de preparació i 10 d'enfornar) i queden deliciosos! A més, els podeu guardar per menjar-los més d'un dia.

Pappardelle de colors amb crema de coliflor i formatge blau

Avui us penjo tot un descobriment: una salsa amb formatge per acompanyar la pasta, però sense gairebé formatge i amb tooot el seu gustet bo. Sí, sí, de veritat. Jo l'hagués provada sense saber-ho no ho hauria notat. Es fa amb coliflor i una porció petita de formatge que li dóna tot el gust que necessita. per això, però es necessita un que faixi un gust fort, com per exemple, formatge blau, roquefort, gorgonzola, etcètera. I el millor de tot és que mengem verdurets (sense adonar-nos-en!) i la recepta surt sense gairebé grasses saturades, si les comparem amb les salses de formatge normals, que  a més de grans quantitats d'aquest també porten nata. El temps de preparació de la salsa és de 20 minuts, el mateix que la pasta, és perfecte, no? Ah! a més, sempre es pot fer amb formatge més suau o sense: el gust és bo igual (no en fa de formatge) i així és apte per aquells a qui no els hi agrada. 

Formatge de Nachos fàcil

Galetes de mantega de cacauet i cobertura de xocolata blanca

Feia temps que havia vist una recepta de galetes amb mantega de cacauet. Com a fan incondicional d'aquesta des que la vaig descobrir l'estiu que vaig passar a Alemanya, tenia la obligació de provar de fer-les jo mateixa.

Recepta il·lustrada: Panets de Viena amb xocolata

A Menorca, els panets de Viena són una d'aquelles coses que si no hi estàn presents, s'enyoren una cosa mai vista però que quan hi són, no agafen gaire protagonisme. Menjar panets és com un cicle: no en menges sovint,  no ho sols fer exactament per inclinació pròpia, el mateix curs de la vida et porta a repetir aquest acte banal i agradable: els panets vénen a tu. Els menjem...de tant en tant. Com a substitut al sortir de l'escola dels clàssics cocs –entrepans–; a les festes d'anys, trobades familiars, reunions d'amics, berenetes-sopars de l'estiu; a la cantina de l'institut (mamma mia, aquells eren brutals), quan t'ha de caure una dent i no pots mossegar bé. Ens els fan les àvies, algunes mares, una LLÀSTIMA que els pares encara no s'hagin decidit. Als forns sempre n'hi queda menys de la meitat, i quan et plantejes si en vols un sempre et fas la mateixa pregunta: qui els compra? Qui venera els panets –que no siguin de la cantina de l'institut– com venera els croissants? I segurament, la resposta és ningú. Pateixes pels quatre panets que queden, per si els clients se n'obliden d'endur-se'ls, però normalment no n'agafes cap. Com he dit, són ells que vénen a tu. Potser algun dia creues la porta i quan ets al carrer te n'adones que has comprat un panet, i te'l menges amb el cpa posat en el misteri de les forçes sobrenaturals que completen el cicle de menjar panets: es veu que feia massa que no en tastaves cap.